Assumpta Montellà; historiadora, professora d’universitat i escriptora. Una de les persones més persona que ha pogut passar i tocar les nostres vides durant aquesta recerca dels camins de l’exili. De les poques capaç d’intentar entrar a la vida de les persones sense semblar un intrús.
Al principi, com a totes les xerrades d’escriptors, semblava que haguéssim d’anar a passar una hora interminable de paraules de l’exili i una altre guerra més. Però al final ha acabat sent una efímera hora de inacabables frases i paraules de la guerra de tots els nostres familiars, som com som pels que ens han precedit. Per aquells que van lluitar pel que creien i van patir les devastadores conseqüències infants, homes i dones innocents, persones innocents.
Personalment ha estat meravellant la sinceritat de l’autora a l’hora d’explicar-nos la història, a vegades avorrida per nosaltres, del nostre propi país. Per ensenyar-nos la nostra història des de les vivències de la gent de peu, de exiliats com ho podríem haver estat nosaltres. Sense un nom conegut, els que es pregunten perquè algú vol conèixer la seva vida, una vida que per ells no importa a ningú. Però que no deixa de ser una part més de la història que cal descobrir per contrastar el que ens expliquen els llibres.
Gràcies per portar-nos a algú capaç d’emocionar-nos amb els testimonis de gent oblidada que va viure durant mesos en condicions infrahumanes en camps de concentració. Gràcies per obrir-nos els ulls i per ara poder començar a sentir que aquest crèdit realment val la pena. Simplement gràcies Assumpta per haver vingut a parlar amb nosaltres de tota aquella gent que perd la seva història.
Al principi, com a totes les xerrades d’escriptors, semblava que haguéssim d’anar a passar una hora interminable de paraules de l’exili i una altre guerra més. Però al final ha acabat sent una efímera hora de inacabables frases i paraules de la guerra de tots els nostres familiars, som com som pels que ens han precedit. Per aquells que van lluitar pel que creien i van patir les devastadores conseqüències infants, homes i dones innocents, persones innocents.
Personalment ha estat meravellant la sinceritat de l’autora a l’hora d’explicar-nos la història, a vegades avorrida per nosaltres, del nostre propi país. Per ensenyar-nos la nostra història des de les vivències de la gent de peu, de exiliats com ho podríem haver estat nosaltres. Sense un nom conegut, els que es pregunten perquè algú vol conèixer la seva vida, una vida que per ells no importa a ningú. Però que no deixa de ser una part més de la història que cal descobrir per contrastar el que ens expliquen els llibres.
Gràcies per portar-nos a algú capaç d’emocionar-nos amb els testimonis de gent oblidada que va viure durant mesos en condicions infrahumanes en camps de concentració. Gràcies per obrir-nos els ulls i per ara poder començar a sentir que aquest crèdit realment val la pena. Simplement gràcies Assumpta per haver vingut a parlar amb nosaltres de tota aquella gent que perd la seva història.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada