1902 - 1931; Regnat del monarca Alfons XIII.
-> 1923 - 1930; Dictadura de Primo Rivera.
1931 - 1936; es proclama la Segona República Espanyola.
1936 -1939; Guerra Civil Espanyola (17 de juliol del 1936 inici, 1 d'abril del 1939 final).
1939 -1975; Dictadura de Francisco Franco que acaba el dia de la seva mort.
Preguntes.
El 14 d’abril del 1931 es proclamà la Segona República Espanyola sota la presidència de Nicieto Alcalá Zamora que prometé l’estatut d’autonomia a Catalunya i atorgà llibertats polítiques i sindicals. Alguns dels principis de la república eren:
- Igualtat per tothom davant la llei.
- Laïcitat (separació entre l’Estat i l’Església).
- Dret al vot des de els 23 anys i també femení.
- Dret al matrimoni civil i al divorci.
- Llei de la reforma agrària (expropiació i repartiment entre els pagesos de les terres).
Aquesta última provocà represàlies entre pagesos i la dimissió d’Azaña amb unes noves eleccions. Les eleccions foren el novembre del 1933 amb el triomf electoral de la CEDA i el Partido Republicano Radical. El nou govern va ser dirigit per Alejandro Lerroux i la coalició radicalcedista.
La crisi del 1934 provocà la necessitat de formar un nou govern, que va acabar amb la realització d’unes noves eleccions el febrer de 1936, quan les forces d’esquerra van decidir presentar una candidatura conjunta conegut sota el nom “Front Popular” que va guanyar les eleccions. Azaña va ser anomenat president de la República i el nou govern de Casares Quiroga reprendrà la política reformista.
El 17 de juliol de 1939 l’exèrcit espanyol de l’Africà es va rebel•lar contra la República encapçalats i dirigits per Francisco Franco i per Mola. El cop d’estat va dividir el territori en dos bàndols, els republicans i els nacionals.
El Bàndol nacionalista va apoderar-se dels territoris espanyols a L’Àfrica, les Canàries, Àlaba, Navarra, Castella la Vella, Galícia, gran part d’Aragó i les Balears.
Les forces d’esquerra mantingueren Astúries, Santander, el país Basc, Madrid, Catalunya, País Valencià, Castella la Nova i gran part d’Andalusia.
El període de la guerra civil espanyola coincideix amb l’auge dels totalitarismes (feixisme i estalinisme) a Europa i amb la fi de la majoria de les democràcies davant Hitler, que juntament amb Itàlia (Mussolini) van proporcionar armament i suport militar a les tropes nacionalistes. La República però no va rebre cap ajut per part de França i Gran Bretanya (democràcies que van decidir no intervenir), tan sols de la URSS i de les Brigades Internacionals.
Les campanyes més importants durant el 1936 i el 1939 són:
- Campanya del Nord [abril - octubre de 1937]. Les tropes de dretes van conquerir el País Basc, Santander i Astúries; mentre que la República va respondre amb atacs sense èxit a Brunete (afores de Madrid) i al front aragonès.
- Batalla de Terol [desembre - gener de 1938]. En un principi la ciutat va ser envaïda per la República encara que posteriorment recuperada pels franquistes dividint el territori en dues parts al arribar al Mediterrani.
- Batalla de l’Ebre [juliol - novembre de 1938]. La República va llençar una ofensiva per intentar reunir el territori valencià i el català, que no va tenir èxit. Això va provocar la retirada de les forces d’esquerra amb la pèrdua de Catalunya, posteriorment Madrid i finalment de la República.
Durant la guerra destaca l’anomenat com a lleva del Biberó, nom que rebien les lleves republicanes degut a la joventut dels nois cridats a lluitar a la Batalla de l’Ebre (en alguns casos menys de disset anys). Nom donat possiblement quan Federica Montseny va dir: “Disset anys? Però si encara deuen prendre el biberó”.
La República va rebre tan sols ajut de la URSS i de les Brigades Internacionals, cosa que va facilitar molt el triomf dels sublevats que rebien ajuda d’Alemanya i Itàlia(Mussolini i Hitler) que els proporcionaven armes, avions i soldats. També la República encara era dèbil i poc conjunta, volien aconseguir masses canvis en molt poc temps i això va fer que molts estiguessin en contra.
Els nacionals van unir-se i disposaven de gran part del poder de l’exèrcit i una gran unió entre ells dirigida per caps militars. Les tropes de l’Àfrica van unir-se a les de la Península, facilitant així la derrota de la República. Totes les forces polítiques que donaven suport als sublevats van unificar-se en únic partit encapçalat pel general Franco: “Falange Española Tradicionalista y de las JONS”. El 1938 és formà el primer govern d’Espanya franquista, presidit per Francisco Franco (el Caudillo).
La guerra que va durar tres anys, fins l'1 d'abril del 1939, va
tenir conseqüències fatals com la divisió del país dues parts, una divisió social que provocava un clima de terror.
L’aprovació de l’Estatut d’autonomia de 1932 té una gran importància històrica pel fet de mostrar un gran avenç en la política social i cultural; i la independència de Catalunya amb un govern autònom per primera vegada des de 1714.
- Igualtat per tothom davant la llei.
- Laïcitat (separació entre l’Estat i l’Església).
- Dret al vot des de els 23 anys i també femení.
- Dret al matrimoni civil i al divorci.
- Llei de la reforma agrària (expropiació i repartiment entre els pagesos de les terres).
Aquesta última provocà represàlies entre pagesos i la dimissió d’Azaña amb unes noves eleccions. Les eleccions foren el novembre del 1933 amb el triomf electoral de la CEDA i el Partido Republicano Radical. El nou govern va ser dirigit per Alejandro Lerroux i la coalició radicalcedista.
La crisi del 1934 provocà la necessitat de formar un nou govern, que va acabar amb la realització d’unes noves eleccions el febrer de 1936, quan les forces d’esquerra van decidir presentar una candidatura conjunta conegut sota el nom “Front Popular” que va guanyar les eleccions. Azaña va ser anomenat president de la República i el nou govern de Casares Quiroga reprendrà la política reformista.
El 17 de juliol de 1939 l’exèrcit espanyol de l’Africà es va rebel•lar contra la República encapçalats i dirigits per Francisco Franco i per Mola. El cop d’estat va dividir el territori en dos bàndols, els republicans i els nacionals.El Bàndol nacionalista va apoderar-se dels territoris espanyols a L’Àfrica, les Canàries, Àlaba, Navarra, Castella la Vella, Galícia, gran part d’Aragó i les Balears.
Les forces d’esquerra mantingueren Astúries, Santander, el país Basc, Madrid, Catalunya, País Valencià, Castella la Nova i gran part d’Andalusia.
El període de la guerra civil espanyola coincideix amb l’auge dels totalitarismes (feixisme i estalinisme) a Europa i amb la fi de la majoria de les democràcies davant Hitler, que juntament amb Itàlia (Mussolini) van proporcionar armament i suport militar a les tropes nacionalistes. La República però no va rebre cap ajut per part de França i Gran Bretanya (democràcies que van decidir no intervenir), tan sols de la URSS i de les Brigades Internacionals.
Les campanyes més importants durant el 1936 i el 1939 són:
- Campanya del Nord [abril - octubre de 1937]. Les tropes de dretes van conquerir el País Basc, Santander i Astúries; mentre que la República va respondre amb atacs sense èxit a Brunete (afores de Madrid) i al front aragonès.
- Batalla de Terol [desembre - gener de 1938]. En un principi la ciutat va ser envaïda per la República encara que posteriorment recuperada pels franquistes dividint el territori en dues parts al arribar al Mediterrani.
- Batalla de l’Ebre [juliol - novembre de 1938]. La República va llençar una ofensiva per intentar reunir el territori valencià i el català, que no va tenir èxit. Això va provocar la retirada de les forces d’esquerra amb la pèrdua de Catalunya, posteriorment Madrid i finalment de la República.
Durant la guerra destaca l’anomenat com a lleva del Biberó, nom que rebien les lleves republicanes degut a la joventut dels nois cridats a lluitar a la Batalla de l’Ebre (en alguns casos menys de disset anys). Nom donat possiblement quan Federica Montseny va dir: “Disset anys? Però si encara deuen prendre el biberó”.
La República va rebre tan sols ajut de la URSS i de les Brigades Internacionals, cosa que va facilitar molt el triomf dels sublevats que rebien ajuda d’Alemanya i Itàlia(Mussolini i Hitler) que els proporcionaven armes, avions i soldats. També la República encara era dèbil i poc conjunta, volien aconseguir masses canvis en molt poc temps i això va fer que molts estiguessin en contra.
Els nacionals van unir-se i disposaven de gran part del poder de l’exèrcit i una gran unió entre ells dirigida per caps militars. Les tropes de l’Àfrica van unir-se a les de la Península, facilitant així la derrota de la República. Totes les forces polítiques que donaven suport als sublevats van unificar-se en únic partit encapçalat pel general Franco: “Falange Española Tradicionalista y de las JONS”. El 1938 és formà el primer govern d’Espanya franquista, presidit per Francisco Franco (el Caudillo).
La guerra que va durar tres anys, fins l'1 d'abril del 1939, va
tenir conseqüències fatals com la divisió del país dues parts, una divisió social que provocava un clima de terror.L’aprovació de l’Estatut d’autonomia de 1932 té una gran importància històrica pel fet de mostrar un gran avenç en la política social i cultural; i la independència de Catalunya amb un govern autònom per primera vegada des de 1714.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada