divendres, 19 de març del 2010
Activitat 2, història.
Cronologia.
1902 - 1931; Regnat del monarca Alfons XIII.
-> 1923 - 1930; Dictadura de Primo Rivera.
1931 - 1936; es proclama la Segona República Espanyola.
1936 -1939; Guerra Civil Espanyola (17 de juliol del 1936 inici, 1 d'abril del 1939 final).
1939 -1975; Dictadura de Francisco Franco que acaba el dia de la seva mort.
Preguntes.
1902 - 1931; Regnat del monarca Alfons XIII.
-> 1923 - 1930; Dictadura de Primo Rivera.
1931 - 1936; es proclama la Segona República Espanyola.
1936 -1939; Guerra Civil Espanyola (17 de juliol del 1936 inici, 1 d'abril del 1939 final).
1939 -1975; Dictadura de Francisco Franco que acaba el dia de la seva mort.
Preguntes.
El 14 d’abril del 1931 es proclamà la Segona República Espanyola sota la presidència de Nicieto Alcalá Zamora que prometé l’estatut d’autonomia a Catalunya i atorgà llibertats polítiques i sindicals. Alguns dels principis de la república eren:
- Igualtat per tothom davant la llei.
- Laïcitat (separació entre l’Estat i l’Església).
- Dret al vot des de els 23 anys i també femení.
- Dret al matrimoni civil i al divorci.
- Llei de la reforma agrària (expropiació i repartiment entre els pagesos de les terres).
Aquesta última provocà represàlies entre pagesos i la dimissió d’Azaña amb unes noves eleccions. Les eleccions foren el novembre del 1933 amb el triomf electoral de la CEDA i el Partido Republicano Radical. El nou govern va ser dirigit per Alejandro Lerroux i la coalició radicalcedista.
La crisi del 1934 provocà la necessitat de formar un nou govern, que va acabar amb la realització d’unes noves eleccions el febrer de 1936, quan les forces d’esquerra van decidir presentar una candidatura conjunta conegut sota el nom “Front Popular” que va guanyar les eleccions. Azaña va ser anomenat president de la República i el nou govern de Casares Quiroga reprendrà la política reformista.
El 17 de juliol de 1939 l’exèrcit espanyol de l’Africà es va rebel•lar contra la República encapçalats i dirigits per Francisco Franco i per Mola. El cop d’estat va dividir el territori en dos bàndols, els republicans i els nacionals.
El Bàndol nacionalista va apoderar-se dels territoris espanyols a L’Àfrica, les Canàries, Àlaba, Navarra, Castella la Vella, Galícia, gran part d’Aragó i les Balears.
Les forces d’esquerra mantingueren Astúries, Santander, el país Basc, Madrid, Catalunya, País Valencià, Castella la Nova i gran part d’Andalusia.
El període de la guerra civil espanyola coincideix amb l’auge dels totalitarismes (feixisme i estalinisme) a Europa i amb la fi de la majoria de les democràcies davant Hitler, que juntament amb Itàlia (Mussolini) van proporcionar armament i suport militar a les tropes nacionalistes. La República però no va rebre cap ajut per part de França i Gran Bretanya (democràcies que van decidir no intervenir), tan sols de la URSS i de les Brigades Internacionals.
Les campanyes més importants durant el 1936 i el 1939 són:
- Campanya del Nord [abril - octubre de 1937]. Les tropes de dretes van conquerir el País Basc, Santander i Astúries; mentre que la República va respondre amb atacs sense èxit a Brunete (afores de Madrid) i al front aragonès.
- Batalla de Terol [desembre - gener de 1938]. En un principi la ciutat va ser envaïda per la República encara que posteriorment recuperada pels franquistes dividint el territori en dues parts al arribar al Mediterrani.
- Batalla de l’Ebre [juliol - novembre de 1938]. La República va llençar una ofensiva per intentar reunir el territori valencià i el català, que no va tenir èxit. Això va provocar la retirada de les forces d’esquerra amb la pèrdua de Catalunya, posteriorment Madrid i finalment de la República.
Durant la guerra destaca l’anomenat com a lleva del Biberó, nom que rebien les lleves republicanes degut a la joventut dels nois cridats a lluitar a la Batalla de l’Ebre (en alguns casos menys de disset anys). Nom donat possiblement quan Federica Montseny va dir: “Disset anys? Però si encara deuen prendre el biberó”.
La República va rebre tan sols ajut de la URSS i de les Brigades Internacionals, cosa que va facilitar molt el triomf dels sublevats que rebien ajuda d’Alemanya i Itàlia(Mussolini i Hitler) que els proporcionaven armes, avions i soldats. També la República encara era dèbil i poc conjunta, volien aconseguir masses canvis en molt poc temps i això va fer que molts estiguessin en contra.
Els nacionals van unir-se i disposaven de gran part del poder de l’exèrcit i una gran unió entre ells dirigida per caps militars. Les tropes de l’Àfrica van unir-se a les de la Península, facilitant així la derrota de la República. Totes les forces polítiques que donaven suport als sublevats van unificar-se en únic partit encapçalat pel general Franco: “Falange Española Tradicionalista y de las JONS”. El 1938 és formà el primer govern d’Espanya franquista, presidit per Francisco Franco (el Caudillo).
La guerra que va durar tres anys, fins l'1 d'abril del 1939, va
tenir conseqüències fatals com la divisió del país dues parts, una divisió social que provocava un clima de terror.
L’aprovació de l’Estatut d’autonomia de 1932 té una gran importància històrica pel fet de mostrar un gran avenç en la política social i cultural; i la independència de Catalunya amb un govern autònom per primera vegada des de 1714.
- Igualtat per tothom davant la llei.
- Laïcitat (separació entre l’Estat i l’Església).
- Dret al vot des de els 23 anys i també femení.
- Dret al matrimoni civil i al divorci.
- Llei de la reforma agrària (expropiació i repartiment entre els pagesos de les terres).
Aquesta última provocà represàlies entre pagesos i la dimissió d’Azaña amb unes noves eleccions. Les eleccions foren el novembre del 1933 amb el triomf electoral de la CEDA i el Partido Republicano Radical. El nou govern va ser dirigit per Alejandro Lerroux i la coalició radicalcedista.
La crisi del 1934 provocà la necessitat de formar un nou govern, que va acabar amb la realització d’unes noves eleccions el febrer de 1936, quan les forces d’esquerra van decidir presentar una candidatura conjunta conegut sota el nom “Front Popular” que va guanyar les eleccions. Azaña va ser anomenat president de la República i el nou govern de Casares Quiroga reprendrà la política reformista.
El 17 de juliol de 1939 l’exèrcit espanyol de l’Africà es va rebel•lar contra la República encapçalats i dirigits per Francisco Franco i per Mola. El cop d’estat va dividir el territori en dos bàndols, els republicans i els nacionals.El Bàndol nacionalista va apoderar-se dels territoris espanyols a L’Àfrica, les Canàries, Àlaba, Navarra, Castella la Vella, Galícia, gran part d’Aragó i les Balears.
Les forces d’esquerra mantingueren Astúries, Santander, el país Basc, Madrid, Catalunya, País Valencià, Castella la Nova i gran part d’Andalusia.
El període de la guerra civil espanyola coincideix amb l’auge dels totalitarismes (feixisme i estalinisme) a Europa i amb la fi de la majoria de les democràcies davant Hitler, que juntament amb Itàlia (Mussolini) van proporcionar armament i suport militar a les tropes nacionalistes. La República però no va rebre cap ajut per part de França i Gran Bretanya (democràcies que van decidir no intervenir), tan sols de la URSS i de les Brigades Internacionals.
Les campanyes més importants durant el 1936 i el 1939 són:
- Campanya del Nord [abril - octubre de 1937]. Les tropes de dretes van conquerir el País Basc, Santander i Astúries; mentre que la República va respondre amb atacs sense èxit a Brunete (afores de Madrid) i al front aragonès.
- Batalla de Terol [desembre - gener de 1938]. En un principi la ciutat va ser envaïda per la República encara que posteriorment recuperada pels franquistes dividint el territori en dues parts al arribar al Mediterrani.
- Batalla de l’Ebre [juliol - novembre de 1938]. La República va llençar una ofensiva per intentar reunir el territori valencià i el català, que no va tenir èxit. Això va provocar la retirada de les forces d’esquerra amb la pèrdua de Catalunya, posteriorment Madrid i finalment de la República.
Durant la guerra destaca l’anomenat com a lleva del Biberó, nom que rebien les lleves republicanes degut a la joventut dels nois cridats a lluitar a la Batalla de l’Ebre (en alguns casos menys de disset anys). Nom donat possiblement quan Federica Montseny va dir: “Disset anys? Però si encara deuen prendre el biberó”.
La República va rebre tan sols ajut de la URSS i de les Brigades Internacionals, cosa que va facilitar molt el triomf dels sublevats que rebien ajuda d’Alemanya i Itàlia(Mussolini i Hitler) que els proporcionaven armes, avions i soldats. També la República encara era dèbil i poc conjunta, volien aconseguir masses canvis en molt poc temps i això va fer que molts estiguessin en contra.
Els nacionals van unir-se i disposaven de gran part del poder de l’exèrcit i una gran unió entre ells dirigida per caps militars. Les tropes de l’Àfrica van unir-se a les de la Península, facilitant així la derrota de la República. Totes les forces polítiques que donaven suport als sublevats van unificar-se en únic partit encapçalat pel general Franco: “Falange Española Tradicionalista y de las JONS”. El 1938 és formà el primer govern d’Espanya franquista, presidit per Francisco Franco (el Caudillo).
La guerra que va durar tres anys, fins l'1 d'abril del 1939, va
tenir conseqüències fatals com la divisió del país dues parts, una divisió social que provocava un clima de terror.L’aprovació de l’Estatut d’autonomia de 1932 té una gran importància històrica pel fet de mostrar un gran avenç en la política social i cultural; i la independència de Catalunya amb un govern autònom per primera vegada des de 1714.
Recerca d'informació, el sistema muscular esquelètic.
Múscul esquelètic
La estructura del bíceps es compon de dues porcions o caps 
anomenades porció curta i porció llarga. La porció curta, s'origina en l’apòfisi i la porció llarga, té el seu origen en la tuberositat supraglenouidea de l’omòplat. Al ser microfibres entre elles poden moure's.
Les fibres musculars estriades són cèl•lules multinuclears i les trobem envoltades del teixit conjuntiu. Una fibra muscular esquelètica pot mesurar des de uns pocs mil•límetres fins a uns centímetres, tot depenent del tamany del múscul.
Té una membrana (anomenada sarcolema), citoplasma (anomenat sarcoplasma) amb multitud d'elements cilíndrics que es troben al llarg de la fibra muscular i reben el nom de miofibres i nucli.
Queden unides al cos gràcies a un tendó format de cartílag.
Miosina i Actina
- La miosina
La miosina és una gran família de proteïnes motores (de moviment) que es troben als organismes eucariotes.
Els seus filaments tenen una longitud de 1’5um i un diàmetre de 1’5nm, està implicada en la contracció muscular per interacció amb l’actina. És la proteïna més abundant del múscul esquelètic. Representa entre el 60% i 70% de les proteïnes.
- L'actina
L’actina és una proteïna globular que forma el microfilament, un dels tres components fonamentals del citoesquelet de les cèl•lules dels organismes evocatòries. Es mostra a totes les cèl•lules dels organismes pluricel•lulars, especialment a les fibres musculars, ja que participa a la contracció muscular juntament amb la miosina i altres elements.
actina.
anomenades porció curta i porció llarga. La porció curta, s'origina en l’apòfisi i la porció llarga, té el seu origen en la tuberositat supraglenouidea de l’omòplat. Al ser microfibres entre elles poden moure's.Les fibres musculars estriades són cèl•lules multinuclears i les trobem envoltades del teixit conjuntiu. Una fibra muscular esquelètica pot mesurar des de uns pocs mil•límetres fins a uns centímetres, tot depenent del tamany del múscul.
Té una membrana (anomenada sarcolema), citoplasma (anomenat sarcoplasma) amb multitud d'elements cilíndrics que es troben al llarg de la fibra muscular i reben el nom de miofibres i nucli.
Queden unides al cos gràcies a un tendó format de cartílag.
Miosina i Actina
- La miosina
La miosina és una gran família de proteïnes motores (de moviment) que es troben als organismes eucariotes.
Els seus filaments tenen una longitud de 1’5um i un diàmetre de 1’5nm, està implicada en la contracció muscular per interacció amb l’actina. És la proteïna més abundant del múscul esquelètic. Representa entre el 60% i 70% de les proteïnes.
- L'actina
L’actina és una proteïna globular que forma el microfilament, un dels tres components fonamentals del citoesquelet de les cèl•lules dels organismes evocatòries. Es mostra a totes les cèl•lules dels organismes pluricel•lulars, especialment a les fibres musculars, ja que participa a la contracció muscular juntament amb la miosina i altres elements.
actina.
Treball d'investigació, el ritme del cor.
a. Obtenció de dades.
La taula ens indica els resultats després de mesurar el nostre pols després de realitzar una activitat física molt intensa i després de realitzar una activitat física sostinguda.
b. Representació gràfica i anàlisi dels resultats.
- Gràfica
La gràfica ens mostra les pulsacions per minuts després de realitzar cadascuna de les dues activitats. (A l'esquerra pulsacions per minut després d'una activitat física molt intensa, a la dreta les pulsacions per minut després d'una activitat física sostinguda).
Quan més activitat és realitza més sang s'ha de bombejar per realitzar les funcions vitals, i alhora també necessitem més oxigen. Fets que provoquen l’acceleració del ritme cardíac i la respiració.
Per aquest motiu una persona fumadora, amb els pulmons sense tota la seva capacitat, quan realitza un esforç necessita més aire però a causa de l'estat del seu sistema respiratori malmès pel tabac és incapaç d'agafar la mateixa quantitat d'aire que una persona sana.
- Situacions (ordenades segons la velocitat del cor al bategar, de més a menys)
1. Després de córrer per no perdre l'autobús.
2. Durant d'un patit de bàsquet.
3. A classe, abans d'un examen.
4. A classe, parlant amb els companys.
La taula ens indica els resultats després de mesurar el nostre pols després de realitzar una activitat física molt intensa i després de realitzar una activitat física sostinguda.
b. Representació gràfica i anàlisi dels resultats.
- Gràfica
La gràfica ens mostra les pulsacions per minuts després de realitzar cadascuna de les dues activitats. (A l'esquerra pulsacions per minut després d'una activitat física molt intensa, a la dreta les pulsacions per minut després d'una activitat física sostinguda).
Quan més activitat és realitza més sang s'ha de bombejar per realitzar les funcions vitals, i alhora també necessitem més oxigen. Fets que provoquen l’acceleració del ritme cardíac i la respiració.
Per aquest motiu una persona fumadora, amb els pulmons sense tota la seva capacitat, quan realitza un esforç necessita més aire però a causa de l'estat del seu sistema respiratori malmès pel tabac és incapaç d'agafar la mateixa quantitat d'aire que una persona sana.
- Situacions (ordenades segons la velocitat del cor al bategar, de més a menys)
1. Després de córrer per no perdre l'autobús.
2. Durant d'un patit de bàsquet.
3. A classe, abans d'un examen.
4. A classe, parlant amb els companys.
Activitat 3, matemàtics a l'exili
- Primer personatge: Pere Pi Calleja
Pere Pi Calleja, nascut a Barcelona el 1907 i mort a la mateixa el 1986. Família per part de pare a Roses i un gran llegat cultural, científic i polític dels seus avantpassats, realitza els seus estudis de Ciències Exactes a la Universitat de Barcelona. El 1927 rep el Premi de la Societat per ser el guanyador en un concurs de resolució de problemes. Posteriorment realitzà la carrera d’arquitectura a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. Assistí a una conferencia d’Albert Einstein a Barcelona que el deixà realment impressionat. Dins l’àmbit polític simpatitzà amb el polític Lluís companys (president de Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola). Pere dominava cinc idiomes: català,castellà, francès i anglès i controlà una mica l’italià. Obtingué una beca de Julio Rei Pastor per realitzar una estada a Berlín (Alemanya), entre els anys 1935 – 1936 ocupà el càrrec de director del centre d’Estudis Matemàtics de l’Institut d’Estudis Catalans.
Durant la guerra civil ocupà el grau de Capità d’Enginyers de la República s’hagué d’exiliar a França al Camp d’Argelers, d’on va aconseguir sortir gràcies als contactes del seu avi i des d’on va anar a Paris. Al intentar exiliar-se a Cuba, per un problema accidentar arribà a Argentina. Allí s’instal·là a Buenos Aires i creà una unió matemàtica. Tornà a Espanya on aconsegueix una plaça com a professor a la Universitat del Plata, fins que finalment el 1963 s’instal·là definitivament a Catalunya on exerceix de catedràtic de Matemàtiques a l’Escola Superior d’Arquitectura.
- Segon personatge: Lluís Antoni Santaló Sors
Lluís Santaló, nascut a Girona el 1911 i mort a Buenos Aires el 2001. Va realitzar els seus estudis de ciències matemàtiques a la Universitat de Madrid, però s’especialitzà en geometria a la Universitat de Buenos Aires on treballà (com a Chicago i a Princenton) i a la mateixa ciutat on s’exilià el 1939 durant la Segona Guerra Mundial després de fugir d’un camp de concentració francès. Com a educador internacional sempre havia tingut una preocupació pels joves que estudiaven una àrea tan desconeguda que podien quedar apartats del món actual, la geometria i va intentar modernitzar la manera d’ensenyar matemàtiques als alumnes perquè mostressin més interès per aquestes.
Va rebre el premi Príncep d’Astúries el 1983 per les seves investigacions sobre geometria i ha rebut el nomenament com a “Doctor Honoris Causa” per la Universitat Politècnica de Catalunya.
- Tercer personatge: Ernest Corominas i Vigneaux
Ernest Corominas, nascut a Barcelona el 1913 i mort a Lió (França) el 1992. Va realitzar els seus estudis de matemàtiques i arquitectura a la Universitat de Barcelona. Durant la Guerra Civil Espanyola s’exilià a París fins el 1940, on s’exilià de nou a Xile. Com a doctorat en matemàtiques es trasllada a Argentina per donar classes a la Facultat de ciències econòmiques de la Universitat de Cujo. Ocupà la càtedra d’Estadística i es casà amb la cosina del conegut guerriller Ernesto “Che” Guevara.
Entre els anys 1947 i 1964 viu a Barcelona, a Princenton i a Caracas on realitza recerques científiques. Fins que el 1964 s’instal·la definitivament a Lió on treballa de professor de la Universitat Claude Bernard, on va crear una escola d’àlgebra ordinal.
Pere Pi Calleja, nascut a Barcelona el 1907 i mort a la mateixa el 1986. Família per part de pare a Roses i un gran llegat cultural, científic i polític dels seus avantpassats, realitza els seus estudis de Ciències Exactes a la Universitat de Barcelona. El 1927 rep el Premi de la Societat per ser el guanyador en un concurs de resolució de problemes. Posteriorment realitzà la carrera d’arquitectura a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. Assistí a una conferencia d’Albert Einstein a Barcelona que el deixà realment impressionat. Dins l’àmbit polític simpatitzà amb el polític Lluís companys (president de Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola). Pere dominava cinc idiomes: català,castellà, francès i anglès i controlà una mica l’italià. Obtingué una beca de Julio Rei Pastor per realitzar una estada a Berlín (Alemanya), entre els anys 1935 – 1936 ocupà el càrrec de director del centre d’Estudis Matemàtics de l’Institut d’Estudis Catalans.Durant la guerra civil ocupà el grau de Capità d’Enginyers de la República s’hagué d’exiliar a França al Camp d’Argelers, d’on va aconseguir sortir gràcies als contactes del seu avi i des d’on va anar a Paris. Al intentar exiliar-se a Cuba, per un problema accidentar arribà a Argentina. Allí s’instal·là a Buenos Aires i creà una unió matemàtica. Tornà a Espanya on aconsegueix una plaça com a professor a la Universitat del Plata, fins que finalment el 1963 s’instal·là definitivament a Catalunya on exerceix de catedràtic de Matemàtiques a l’Escola Superior d’Arquitectura.
- Segon personatge: Lluís Antoni Santaló Sors
Lluís Santaló, nascut a Girona el 1911 i mort a Buenos Aires el 2001. Va realitzar els seus estudis de ciències matemàtiques a la Universitat de Madrid, però s’especialitzà en geometria a la Universitat de Buenos Aires on treballà (com a Chicago i a Princenton) i a la mateixa ciutat on s’exilià el 1939 durant la Segona Guerra Mundial després de fugir d’un camp de concentració francès. Com a educador internacional sempre havia tingut una preocupació pels joves que estudiaven una àrea tan desconeguda que podien quedar apartats del món actual, la geometria i va intentar modernitzar la manera d’ensenyar matemàtiques als alumnes perquè mostressin més interès per aquestes.Va rebre el premi Príncep d’Astúries el 1983 per les seves investigacions sobre geometria i ha rebut el nomenament com a “Doctor Honoris Causa” per la Universitat Politècnica de Catalunya.
- Tercer personatge: Ernest Corominas i Vigneaux
Ernest Corominas, nascut a Barcelona el 1913 i mort a Lió (França) el 1992. Va realitzar els seus estudis de matemàtiques i arquitectura a la Universitat de Barcelona. Durant la Guerra Civil Espanyola s’exilià a París fins el 1940, on s’exilià de nou a Xile. Com a doctorat en matemàtiques es trasllada a Argentina per donar classes a la Facultat de ciències econòmiques de la Universitat de Cujo. Ocupà la càtedra d’Estadística i es casà amb la cosina del conegut guerriller Ernesto “Che” Guevara.Entre els anys 1947 i 1964 viu a Barcelona, a Princenton i a Caracas on realitza recerques científiques. Fins que el 1964 s’instal·la definitivament a Lió on treballa de professor de la Universitat Claude Bernard, on va crear una escola d’àlgebra ordinal.
dijous, 18 de març del 2010
Cançó, La Campana
La cançó de "La Campana" versionada per nosaltres és troba a mà dreta en un petit navegador d'audio. --->
Activitat 1, geografia.
a. Les zones amb espais naturals protegits més importants a Catalunya són:
- Illes Medes
- Estany de Sant Maurici i Aigüestortes
- Alt Pirineu
- Aiguamolls de l'Empordà
- Delta de l’Ebre
- Montserrat
- Zona volcànica de la Garrotxa
- L'Albera
- Cap de Creus
b. Les sigles PEIN són la abrevació de Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat el 1992.
La classificació dels espais naturals és:
- Reserva Natural: territori reduït que atrau molt l'interès científic, i per això l'accès n'és restringit.
- Parc Nacional: espai extens on no es pot desenvolupar cap activitat d'explotació dels seus recursos naturals.
- Paratge Natural d'interès nacional: espai d'extensió reduïda o mitjana caracteritzat per la seva peculiaritat i les activitats que es desenvolupen en ell (limitades als usos tradicionals compatibles amb la conservació del paisatge).
- Parc Natural: territori d'extensió variable, on es permet desenvolupar activitats econòmiques que respectin el medi ambient.
c. El Cap de Creus és una àrea protegida degut a la seva gran vegetació i fauna (tant terrestre com marí). Destaca la seva forma peculiar erosionada per la tramuntana i el xoc continuat de les ones. És un dels territoris més característics de la costa mediterrania.
El Cap de Creus actualment correspon a la categoria de Parc Natural.
d. Fauna i vegetació del Cap de Creus.
Flora: La flora més freqüent és el pi carrasco (Pinus halepensis), el pi piñonero (pinus pinea) i la surera (Quercus suber). De manera molt puntual, en alguns rierols ens trobem amb l'om (Ulmus minor), el freixe (Fraxinus angustifolia), l'alliso (Alnus glutinosa), l'avellaner (Corylus avellana) o els sauces (Salix sp.). En els llocs més umbríos i abrigats apareixen l'alzina (Quercus ilex) i el roure pubescente (Quercus humilis). Els arbustos i la mala herba ocupen la major part de la superfície, i les espècies més freqüents són el almácigo (Pistacia lentiscus), el enebro (Juniperus oxycedrus), el bruc blanc i d'escombres (Erica arborea i I. scoparia), l'estepa negra, la borrera i la fina (Cistus monspeliensis, C. salviifolius i C. albidus), a més de la aulaga negra (Calicotome spinosa). En la zona litoral trobem les plantes més adaptades al vent i a la salinidad. Sens dubte constituïxen la vegetació més interessant del parc sense rèplica en lloc algun del litoral català. Les espècies més característiques són la armeria (Armeria ruscinonensis), la espantazorras (Limonium tremolsii) i, sobretot, Seseli farreny, autèntica joia botànica que no es troba en cap altre lloc del món. Totes elles gaudeixen de protecció. En el fons marí destaquen les fanerógamas marines, tots ells protegits i que formen extenses prades en els fons sorrencs o fangosos. Són la posidònia o alga de vidrieros (Posidònia oceanica), la seba (Cymodocea nodosa) i Zostera sp. Altres plantes que per la seva raresa estan especialment protegides en el Parc de Cap de Creus són les molses Oedipodiella australis var. catalaunica i Entosthodon durieui var. mustaphae; el helecho (Cosentinia vellea); el titímalo arbre (Euphorbia dendroides), el olivillo (Cneorum tricoccon) i el astrágalo blanc o el «seient de monja» (Astragalus massiliensis). Les espècies arbòries no ocupen molta extensió.
Fauna: De fauna terrestre destaquen tres espècies protegides pel seu interès. Són el coleòpter Pseudochlamys raholai, el heteróptero Campylosteia serena i, sobretot, el caragol Mastigophallus rangianus, espècie endèmica del Cap de Creus. Les poblacions d'amfibis podem trobar espècies típiques com: el gripau comú. És interessant també la presència, encara que escassa, de la tortuga mediterrània i la del galápago leprós. Altres rèptils més freqüents són el llangardaix comú o la salamanquesa comuna. El Cap de Creus és un lloc privilegiat pel que fa a l'observació d'aus, especialment a la primavera i tardor quan es produïxen els moviments migratoris. De peixos destaquen el sargo, la oblada, la salema, el cabracho i el nero.
- Illes Medes
- Estany de Sant Maurici i Aigüestortes
- Alt Pirineu
- Aiguamolls de l'Empordà
- Delta de l’Ebre
- Montserrat
- Zona volcànica de la Garrotxa
- L'Albera
- Cap de Creus
b. Les sigles PEIN són la abrevació de Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat el 1992.
La classificació dels espais naturals és:
- Reserva Natural: territori reduït que atrau molt l'interès científic, i per això l'accès n'és restringit.
- Parc Nacional: espai extens on no es pot desenvolupar cap activitat d'explotació dels seus recursos naturals.
- Paratge Natural d'interès nacional: espai d'extensió reduïda o mitjana caracteritzat per la seva peculiaritat i les activitats que es desenvolupen en ell (limitades als usos tradicionals compatibles amb la conservació del paisatge).
- Parc Natural: territori d'extensió variable, on es permet desenvolupar activitats econòmiques que respectin el medi ambient.
c. El Cap de Creus és una àrea protegida degut a la seva gran vegetació i fauna (tant terrestre com marí). Destaca la seva forma peculiar erosionada per la tramuntana i el xoc continuat de les ones. És un dels territoris més característics de la costa mediterrania.
El Cap de Creus actualment correspon a la categoria de Parc Natural.
d. Fauna i vegetació del Cap de Creus.
Flora: La flora més freqüent és el pi carrasco (Pinus halepensis), el pi piñonero (pinus pinea) i la surera (Quercus suber). De manera molt puntual, en alguns rierols ens trobem amb l'om (Ulmus minor), el freixe (Fraxinus angustifolia), l'alliso (Alnus glutinosa), l'avellaner (Corylus avellana) o els sauces (Salix sp.). En els llocs més umbríos i abrigats apareixen l'alzina (Quercus ilex) i el roure pubescente (Quercus humilis). Els arbustos i la mala herba ocupen la major part de la superfície, i les espècies més freqüents són el almácigo (Pistacia lentiscus), el enebro (Juniperus oxycedrus), el bruc blanc i d'escombres (Erica arborea i I. scoparia), l'estepa negra, la borrera i la fina (Cistus monspeliensis, C. salviifolius i C. albidus), a més de la aulaga negra (Calicotome spinosa). En la zona litoral trobem les plantes més adaptades al vent i a la salinidad. Sens dubte constituïxen la vegetació més interessant del parc sense rèplica en lloc algun del litoral català. Les espècies més característiques són la armeria (Armeria ruscinonensis), la espantazorras (Limonium tremolsii) i, sobretot, Seseli farreny, autèntica joia botànica que no es troba en cap altre lloc del món. Totes elles gaudeixen de protecció. En el fons marí destaquen les fanerógamas marines, tots ells protegits i que formen extenses prades en els fons sorrencs o fangosos. Són la posidònia o alga de vidrieros (Posidònia oceanica), la seba (Cymodocea nodosa) i Zostera sp. Altres plantes que per la seva raresa estan especialment protegides en el Parc de Cap de Creus són les molses Oedipodiella australis var. catalaunica i Entosthodon durieui var. mustaphae; el helecho (Cosentinia vellea); el titímalo arbre (Euphorbia dendroides), el olivillo (Cneorum tricoccon) i el astrágalo blanc o el «seient de monja» (Astragalus massiliensis). Les espècies arbòries no ocupen molta extensió.
Fauna: De fauna terrestre destaquen tres espècies protegides pel seu interès. Són el coleòpter Pseudochlamys raholai, el heteróptero Campylosteia serena i, sobretot, el caragol Mastigophallus rangianus, espècie endèmica del Cap de Creus. Les poblacions d'amfibis podem trobar espècies típiques com: el gripau comú. És interessant també la presència, encara que escassa, de la tortuga mediterrània i la del galápago leprós. Altres rèptils més freqüents són el llangardaix comú o la salamanquesa comuna. El Cap de Creus és un lloc privilegiat pel que fa a l'observació d'aus, especialment a la primavera i tardor quan es produïxen els moviments migratoris. De peixos destaquen el sargo, la oblada, la salema, el cabracho i el nero.
Diary.
Monday, 16th March
Today we went to MUME in Jonquera. We tried to make “El Camí de l’exili” but the road was full of snow and we couldn’t did it. We stayed in a place next to the road for lunch. At four we went to France to visit “La Maternitat d’Elna”.
At the end of the day we returned to Roses and we sleep the rest of the day.
Tuesday, 17th March 2010
At the morning, in the school we started the “Crèdit de síntesi” with a little introduction by Josep Lluís, and after we stayed in our class working.
At the afternoon we went to the public library and we made a lot of work and exercises of French, Spanish and Art.
Wednesday, 18th March
We continued with the homework. After our free time we assisted to conference of Assumpta Montellà (the author of the book: “Maternitat d’Elna”). We are very impacted about this activity and all the things that she told us.
Thursday, 19th March
We spend a long time in the computer working in blog. We put gadgets, photos and other things like this. We made the rest of the exercises.
At the afternoon we went to library again but Wi-Fi didn’t work, so we went to one house to finish all the activities and decide who says what in the oral exposition.
Activitat 2, estadístiques sobre refugiats.
Refugiat
Persona que, tot i pertànyer per ciutadania a un estat, regió o territori, n'ha hagut de marxar a conseqüència d'esdeveniments polítics o bèl·lics i ha estat acollida en el territori d'un altre estat, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons. “Ciutadà d’enlloc”
Diagrama
És tracta d'un diagrama de sectors o circular on és representa el percentatge de persones que demanen asil als països industrialitsats el primer semestre del 2008.
- El nombre total de demandants d'asil va ser: 164935 peticions.
- A França van demanar asil: 15668 peticions; i a Suïssa: 5938 peticions.
Taula i diagrama de barres
Taula de percentantges:
Diagrama de barres:
Article breu
Un refugiat és tota persona que, tot i pertànyer per ciutadania a un estat, regió o territori, n'ha hagut de marxar a conseqüència d'esdeveniments polítics.
Els Estats Units d'Amèrica va ser el país amb més petitcions d'asil de tots els països industrialitzats durant el primer semestre del 2008.
Somàlia, en canvi, era el país d'on provenen la majoria de persones que demanen asil segons les estadistiques de l'any 2006, mentre que el 2007 va ser Iraq.
Diagrama de sectors circular
Persona que, tot i pertànyer per ciutadania a un estat, regió o territori, n'ha hagut de marxar a conseqüència d'esdeveniments polítics o bèl·lics i ha estat acollida en el territori d'un altre estat, sense poder gaudir dels mateixos drets que els autòctons. “Ciutadà d’enlloc”
Diagrama
És tracta d'un diagrama de sectors o circular on és representa el percentatge de persones que demanen asil als països industrialitsats el primer semestre del 2008.
- El nombre total de demandants d'asil va ser: 164935 peticions.- A França van demanar asil: 15668 peticions; i a Suïssa: 5938 peticions.
Taula i diagrama de barres
Taula de percentantges:
Diagrama de barres:
Article breuUn refugiat és tota persona que, tot i pertànyer per ciutadania a un estat, regió o territori, n'ha hagut de marxar a conseqüència d'esdeveniments polítics.
Els Estats Units d'Amèrica va ser el país amb més petitcions d'asil de tots els països industrialitzats durant el primer semestre del 2008.
Somàlia, en canvi, era el país d'on provenen la majoria de persones que demanen asil segons les estadistiques de l'any 2006, mentre que el 2007 va ser Iraq.
Diagrama de sectors circular
Biografies autors durant la Guerra Civil Espanyola.
Pablo NerudaRicardo Eliécer Neftalí Reyes Basoalto (més conegut com Pablo Neruda) va néixer a Parral el 12 de juliol de 1904 i va morir a Santiago de Chile el 23 de setembre del 1973. És un dels millors poetes llatinoamericans del segle XX. Senador de la República, va estar en el Comitè Central del “Partido Comunista” del que va ser pre-candidat a la Presidència.
Va guanyar el premi Nobel de literatura el 1971, i el Doctorado Honoris Causa per la Universitat d’Òxford.
Entre les seves obres publicades durant la Guerra Civil Espanyola destaca:
- España en el corazón (1936–1937).
Federico Garcia LorcaFederico Garcia Lorca va néixer a Fuente Vaquero (Granada) el 5 de juny de 1898 i va morir el 19 d'agost de 1936.
Escriptor de professió, va destacar en poesia i en la composició d'obres teatrals durant el segle XX. Va ser assassinat pels nacionals per ser homosexual i ser partidari del “Front Popular”.
D'entre les seves obres destaquen poemes d'amors impossibles i la mostra de la seva oberta homosexualitat en els seus escrits.
Antonio MachadoAntonio Machado Ruiz va néixer a Sevilla el 26 de juliol de 1875 i va morir afusellat a Cotlliure (França). Va ser poeta espanyol i el membre més representatiu de la generació del 98 (on predominava el Modernisme).
Una de les seves obres més destacades és el poema:
- A un olmo seco (1912)
Rafael Alberti MerelloRafael Alberti Merello va néixer a el Puerto de Santa Maria (Cadis) de 16 de desembre de 1902 i va morir el 28 d'octubre de 1999. És un escriptor de la generació del 27 i guanyador del “Premio Nacional de Literatura” del 1924-1925 per un recull de poemes anomenat: “Mar y tierra”. Durant l’exili va participar en l’evacuació de les obres del “Museo del Prado” per evitar la seva pèrdua durant el bombardeig dels nacionals a Madrid.
El 1934 inicia una gira per Amèrica que finalitza amb la campanya del Front Popular el 1936. L’any 1977 torna a Espanya on visqué fins el dia de la seva mort.
Una de les seves millors obres és:
- Sobre los ángeles (1929)
Estos días azules, poema.
Estos días azules
y este sol de la infancia,
me traen recuerdos
de cuando era niño.
Estos campos verdes
y estas nubes de algodón,
me llevan hasta aquel lugar
donde yo nací y crecí.
Estas campanas que suenan
y esta melodía que escucho,
me hacen pensar
en todos los que perdí.
Maldita guerra destructora,
maldita rabia aprovechada.
Somos ciudadanos de nada,
somos el recuerdo de una tierra dejada.
Estos días azules
y este sol de la infancia,
¿dónde os habéis escondido?
y este sol de la infancia,
me traen recuerdos
de cuando era niño.
Estos campos verdes
y estas nubes de algodón,
me llevan hasta aquel lugar
donde yo nací y crecí.
Estas campanas que suenan
y esta melodía que escucho,
me hacen pensar
en todos los que perdí.
Maldita guerra destructora,
maldita rabia aprovechada.
Somos ciudadanos de nada,
somos el recuerdo de una tierra dejada.
Estos días azules
y este sol de la infancia,
¿dónde os habéis escondido?
Biografia d'un exiliat republicà i el seu diari.
Josep Pla Roca, nascut a Barcelona el 1909. Als 30 anys s’exilià a França amb el seu germà per formar part del govern Republicà. A l’edat de 42 anys prengué part del govern polític francès. Fou elegit Diputat el 1952 fins el 1957 quan abandonà el càrrec per tornar a Barcelona. Allí fou detingut per conspirar contra Francisco Franco. El 1963 morí a la presó on era reclús. Està enterrat a Montjuïc juntament amb la seva dona morta durant el bombardeig de Barcelona el gener del 1939.
Diari de Josep Pla Roca, trobat dintre d’una caixa de sabates al seu apartament.
- 26 de gener del 1939
Ha caigut Barcelona i tots tenim al cap un únic destí, la frontera. Pels que com jo, em intentat lluitar per uns ideals contradictoris amb el pensament de l’exèrcit i una esglési a que ha perdut poder, només ens queda l’exili. Fa nou dies, la Maria va morir quan casa nostra es va ensorrar. Ella i tots els veïns de sempre.
He començat avui el camí cap a França amb el meu germà, en Carles. No sabem realment que farem, i menys que agafar. Sobreviure o recordar? Al final he agafat els documents acreditatius, una mica de roba i un petit farcell amb fotografies, una ploma, tinta i una llibreta que he convertit en diari. Aquí on escric.
Fins ara em caminat 28 quilometres, dels 84 que encara ens queden per arribar a Girona.
- 2 de febrer del 1939
Avui per em passat per una decadent Figueres, que promptament serà bombardejada. És respira pànic i desesperació en cada mirada, i cada respiració. No és sent res més que el silenci dels vençuts pel camí de l’exili. En Carles sembla que encara pot caminar tot i la ferida del bombardeig a Barcelona.
Un company m’ha explicat que Negrín ha traslladat el tresor de la República a la Vajol, en una petita mina de talc. Si no aconsegueixo arribar a França segurament cremaré el diari perquè els nacionals no el trobin.
- 4 de febrer del 1939
Els republicans ja em perdut tota esperança quan Companys ha proclamat “Tot i tothom a la frontera”. No queda més que abandonar definitivament la terra, una terra que sempre serà nostra i que d’aquí poc deixarem de poder-la tocar. Em quedaria, però no vull deixar-me matar pels que ens han fet fora, no els donaré el tal desig de matar-ne un altre. No em deixaré matar per els Feixistes.
- 8 de febrer del 1939
Per fi em aconseguit creuar la frontera, després de més de nou hores de cua. França. No veig diferència de territori, he creuat una línia invisible que em converteix en ciutadà d’enlloc. Estic a una passa de la meva terra, la miro i ploro. Abans de creuar m’he agenollat per última vegada rendint-me davant del meu poble, cansat i amb dol. L’he acariciat amb suavitat, la he besada i he renunciat al que sóc a canvi de la vida. Suposo que val més la vida que una terra que ja no em pertoca. Aquests nacionals que tant la volen la poden ocupar, malmetre, però mai serà seva. Almenys mentre tots els que l’hem hagut de deixar aquí i guardar-la dintre el cor.
- 10 de febrer del 1939
Porto un dia al camp d’Argelers, a 2km del Rosselló. Amb la fred, la sorra i la tramuntana. Amb els morts dels que han recorregut centenars de distància per la vida, i els hi ha robat una maleïda platja. La mateixa que acull als intrèpids durant el mesos de calor. Però al febrer només queda el fred i una aigua glaçada que et mulla la roba. No tenim ni teulades, ni roba seca, ni menjar; ni tan sols aigua. Però suposo que sóc un dels afortunats que va poder creuar la frontera fa dos dies, perquè fa dues hores l’han tancat a tots aquells que van decidir-se massa tard a salvar la vida i perdre la terra.
- 1 d’abril del 1939
Últim dia de la Guerra Civil Espanyola. Ha durat tres anys, ens ho ha pres tot i el poc que ens quedava ens ho ha tret l’exili. Les fotografies, els fills, les dones, les joguines, les imatges. Ja no ens queda res, només la vida. En Carles va morir el 4 març d’una greu pulmonia que va començar amb un simple refredat. Suposo que això és només el principi d’un altre període fatal pels Republicans, que durarà fins que aquells que ens han fet marxar apostin pel respecte, la igualtat i tots els principis que reivindicava la República.
Diari de Josep Pla Roca, trobat dintre d’una caixa de sabates al seu apartament.
- 26 de gener del 1939
Ha caigut Barcelona i tots tenim al cap un únic destí, la frontera. Pels que com jo, em intentat lluitar per uns ideals contradictoris amb el pensament de l’exèrcit i una esglési a que ha perdut poder, només ens queda l’exili. Fa nou dies, la Maria va morir quan casa nostra es va ensorrar. Ella i tots els veïns de sempre.
He començat avui el camí cap a França amb el meu germà, en Carles. No sabem realment que farem, i menys que agafar. Sobreviure o recordar? Al final he agafat els documents acreditatius, una mica de roba i un petit farcell amb fotografies, una ploma, tinta i una llibreta que he convertit en diari. Aquí on escric.
Fins ara em caminat 28 quilometres, dels 84 que encara ens queden per arribar a Girona.
- 2 de febrer del 1939
Avui per em passat per una decadent Figueres, que promptament serà bombardejada. És respira pànic i desesperació en cada mirada, i cada respiració. No és sent res més que el silenci dels vençuts pel camí de l’exili. En Carles sembla que encara pot caminar tot i la ferida del bombardeig a Barcelona.
Un company m’ha explicat que Negrín ha traslladat el tresor de la República a la Vajol, en una petita mina de talc. Si no aconsegueixo arribar a França segurament cremaré el diari perquè els nacionals no el trobin.
- 4 de febrer del 1939
Els republicans ja em perdut tota esperança quan Companys ha proclamat “Tot i tothom a la frontera”. No queda més que abandonar definitivament la terra, una terra que sempre serà nostra i que d’aquí poc deixarem de poder-la tocar. Em quedaria, però no vull deixar-me matar pels que ens han fet fora, no els donaré el tal desig de matar-ne un altre. No em deixaré matar per els Feixistes.
- 8 de febrer del 1939
Per fi em aconseguit creuar la frontera, després de més de nou hores de cua. França. No veig diferència de territori, he creuat una línia invisible que em converteix en ciutadà d’enlloc. Estic a una passa de la meva terra, la miro i ploro. Abans de creuar m’he agenollat per última vegada rendint-me davant del meu poble, cansat i amb dol. L’he acariciat amb suavitat, la he besada i he renunciat al que sóc a canvi de la vida. Suposo que val més la vida que una terra que ja no em pertoca. Aquests nacionals que tant la volen la poden ocupar, malmetre, però mai serà seva. Almenys mentre tots els que l’hem hagut de deixar aquí i guardar-la dintre el cor.
- 10 de febrer del 1939
Porto un dia al camp d’Argelers, a 2km del Rosselló. Amb la fred, la sorra i la tramuntana. Amb els morts dels que han recorregut centenars de distància per la vida, i els hi ha robat una maleïda platja. La mateixa que acull als intrèpids durant el mesos de calor. Però al febrer només queda el fred i una aigua glaçada que et mulla la roba. No tenim ni teulades, ni roba seca, ni menjar; ni tan sols aigua. Però suposo que sóc un dels afortunats que va poder creuar la frontera fa dos dies, perquè fa dues hores l’han tancat a tots aquells que van decidir-se massa tard a salvar la vida i perdre la terra.
- 1 d’abril del 1939
Últim dia de la Guerra Civil Espanyola. Ha durat tres anys, ens ho ha pres tot i el poc que ens quedava ens ho ha tret l’exili. Les fotografies, els fills, les dones, les joguines, les imatges. Ja no ens queda res, només la vida. En Carles va morir el 4 març d’una greu pulmonia que va començar amb un simple refredat. Suposo que això és només el principi d’un altre període fatal pels Republicans, que durarà fins que aquells que ens han fet marxar apostin pel respecte, la igualtat i tots els principis que reivindicava la República.
Biografia, Abdó Terrades i Paulí.
Abdó Terrades i Paulí. Nascut a Figueres el 1812, va estudiar a Perpinyà. Polític republicà empresonat el gener de 1842 al castell de Figueres fins que aconseguí l’abril del mateix any exiliar-se a Perpinyà. Des d’allà envià el Pla de la Revolució conegut per la cançó de “La campana” musicada, possiblement, per Josep Anselm Clavé.
Després de molts conflictes polítics l’octubre del 1854 fou elegit alcalde de Figueres fins al juliol del 1855 quan fou destituït pel capità general Zapatero. Passà els seus últims dies a Cadis.
Destaquen en els camps artístics la novel•la La Esplanada (1835), l’obra de teatre El rei Micomicó (1838) i traduí la Historia popular de la revolución francesa (1846).
Després de molts conflictes polítics l’octubre del 1854 fou elegit alcalde de Figueres fins al juliol del 1855 quan fou destituït pel capità general Zapatero. Passà els seus últims dies a Cadis.
Destaquen en els camps artístics la novel•la La Esplanada (1835), l’obra de teatre El rei Micomicó (1838) i traduí la Historia popular de la revolución francesa (1846).
La campana.
Ja és arribat lo dia que el poble tant volia,
fugiu tirans, lo poble vol ser rei.
La bandera durada que jau allí empolvada,
correm germans, a l’aire enarborem.
Mireu-la aquesta l’Ana l’ensenya ciutadana,
la llibertat us promet si l’alcem.
La campana sona,
el canó ja retrona.
Va anem Republicans;
a la victòria anem, anem,
a la victòria anem, anem.
Lo garrot, l’escopeta, la falç i la forqueta,
catalans amb valor empunyem!
La cort i la noblesa l’orgull de la riquesa
caiguin d’un cop fins el nostre nivell.
La milícia i lo clero no tindran més que un fuero,
lo poble sols no hi ha altre i és lo rei.
La campana sona,
el canó ja retrona.
Anem Republicans;
a la victòria anem, anem,
a la victòria anem, anem.
Los públics funcionaris no tindran amos varis,
depenguem tots del popular congrés.
Los ganduls que es mantenen del poble
i luego el venen morin cremats sinó pau no tindrem.
La campana sona,
el canó ja retrona.
Va anem Republicans;
a la victòria anem, anem
a la victòria anem, anem.
Un sol pago directe i un sol rang que el col·lecta,
tothom d’allí serà pagat com deu.
Que pagui qui té renda o bé alguna altra venda,
qui no en té tampoc deu pagar res.
Doneu-me la gavella lo dret de la portella.
No jornalers, mai més no pagarem.
La campana sona,
el canó ja retrona.
Anem Republicans;
a la victòria anem, anem,
a la victòria anem, anem.
Anem!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
