a. Les zones amb espais naturals protegits més importants a Catalunya són:
- Illes Medes
- Estany de Sant Maurici i Aigüestortes
- Alt Pirineu
- Aiguamolls de l'Empordà
- Delta de l’Ebre
- Montserrat
- Zona volcànica de la Garrotxa
- L'Albera
- Cap de Creus
b. Les sigles PEIN són la abrevació de Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat el 1992.
La classificació dels espais naturals és:
- Reserva Natural: territori reduït que atrau molt l'interès científic, i per això l'accès n'és restringit.
- Parc Nacional: espai extens on no es pot desenvolupar cap activitat d'explotació dels seus recursos naturals.
- Paratge Natural d'interès nacional: espai d'extensió reduïda o mitjana caracteritzat per la seva peculiaritat i les activitats que es desenvolupen en ell (limitades als usos tradicionals compatibles amb la conservació del paisatge).
- Parc Natural: territori d'extensió variable, on es permet desenvolupar activitats econòmiques que respectin el medi ambient.
c. El Cap de Creus és una àrea protegida degut a la seva gran vegetació i fauna (tant terrestre com marí). Destaca la seva forma peculiar erosionada per la tramuntana i el xoc continuat de les ones. És un dels territoris més característics de la costa mediterrania.
El Cap de Creus actualment correspon a la categoria de Parc Natural.
d. Fauna i vegetació del Cap de Creus.
Flora: La flora més freqüent és el pi carrasco (Pinus halepensis), el pi piñonero (pinus pinea) i la surera (Quercus suber). De manera molt puntual, en alguns rierols ens trobem amb l'om (Ulmus minor), el freixe (Fraxinus angustifolia), l'alliso (Alnus glutinosa), l'avellaner (Corylus avellana) o els sauces (Salix sp.). En els llocs més umbríos i abrigats apareixen l'alzina (Quercus ilex) i el roure pubescente (Quercus humilis). Els arbustos i la mala herba ocupen la major part de la superfície, i les espècies més freqüents són el almácigo (Pistacia lentiscus), el enebro (Juniperus oxycedrus), el bruc blanc i d'escombres (Erica arborea i I. scoparia), l'estepa negra, la borrera i la fina (Cistus monspeliensis, C. salviifolius i C. albidus), a més de la aulaga negra (Calicotome spinosa). En la zona litoral trobem les plantes més adaptades al vent i a la salinidad. Sens dubte constituïxen la vegetació més interessant del parc sense rèplica en lloc algun del litoral català. Les espècies més característiques són la armeria (Armeria ruscinonensis), la espantazorras (Limonium tremolsii) i, sobretot, Seseli farreny, autèntica joia botànica que no es troba en cap altre lloc del món. Totes elles gaudeixen de protecció. En el fons marí destaquen les fanerógamas marines, tots ells protegits i que formen extenses prades en els fons sorrencs o fangosos. Són la posidònia o alga de vidrieros (Posidònia oceanica), la seba (Cymodocea nodosa) i Zostera sp. Altres plantes que per la seva raresa estan especialment protegides en el Parc de Cap de Creus són les molses Oedipodiella australis var. catalaunica i Entosthodon durieui var. mustaphae; el helecho (Cosentinia vellea); el titímalo arbre (Euphorbia dendroides), el olivillo (Cneorum tricoccon) i el astrágalo blanc o el «seient de monja» (Astragalus massiliensis). Les espècies arbòries no ocupen molta extensió.
Fauna: De fauna terrestre destaquen tres espècies protegides pel seu interès. Són el coleòpter Pseudochlamys raholai, el heteróptero Campylosteia serena i, sobretot, el caragol Mastigophallus rangianus, espècie endèmica del Cap de Creus. Les poblacions d'amfibis podem trobar espècies típiques com: el gripau comú. És interessant també la presència, encara que escassa, de la tortuga mediterrània i la del galápago leprós. Altres rèptils més freqüents són el llangardaix comú o la salamanquesa comuna. El Cap de Creus és un lloc privilegiat pel que fa a l'observació d'aus, especialment a la primavera i tardor quan es produïxen els moviments migratoris. De peixos destaquen el sargo, la oblada, la salema, el cabracho i el nero.
- Illes Medes
- Estany de Sant Maurici i Aigüestortes
- Alt Pirineu
- Aiguamolls de l'Empordà
- Delta de l’Ebre
- Montserrat
- Zona volcànica de la Garrotxa
- L'Albera
- Cap de Creus
b. Les sigles PEIN són la abrevació de Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat el 1992.
La classificació dels espais naturals és:
- Reserva Natural: territori reduït que atrau molt l'interès científic, i per això l'accès n'és restringit.
- Parc Nacional: espai extens on no es pot desenvolupar cap activitat d'explotació dels seus recursos naturals.
- Paratge Natural d'interès nacional: espai d'extensió reduïda o mitjana caracteritzat per la seva peculiaritat i les activitats que es desenvolupen en ell (limitades als usos tradicionals compatibles amb la conservació del paisatge).
- Parc Natural: territori d'extensió variable, on es permet desenvolupar activitats econòmiques que respectin el medi ambient.
c. El Cap de Creus és una àrea protegida degut a la seva gran vegetació i fauna (tant terrestre com marí). Destaca la seva forma peculiar erosionada per la tramuntana i el xoc continuat de les ones. És un dels territoris més característics de la costa mediterrania.
El Cap de Creus actualment correspon a la categoria de Parc Natural.
d. Fauna i vegetació del Cap de Creus.
Flora: La flora més freqüent és el pi carrasco (Pinus halepensis), el pi piñonero (pinus pinea) i la surera (Quercus suber). De manera molt puntual, en alguns rierols ens trobem amb l'om (Ulmus minor), el freixe (Fraxinus angustifolia), l'alliso (Alnus glutinosa), l'avellaner (Corylus avellana) o els sauces (Salix sp.). En els llocs més umbríos i abrigats apareixen l'alzina (Quercus ilex) i el roure pubescente (Quercus humilis). Els arbustos i la mala herba ocupen la major part de la superfície, i les espècies més freqüents són el almácigo (Pistacia lentiscus), el enebro (Juniperus oxycedrus), el bruc blanc i d'escombres (Erica arborea i I. scoparia), l'estepa negra, la borrera i la fina (Cistus monspeliensis, C. salviifolius i C. albidus), a més de la aulaga negra (Calicotome spinosa). En la zona litoral trobem les plantes més adaptades al vent i a la salinidad. Sens dubte constituïxen la vegetació més interessant del parc sense rèplica en lloc algun del litoral català. Les espècies més característiques són la armeria (Armeria ruscinonensis), la espantazorras (Limonium tremolsii) i, sobretot, Seseli farreny, autèntica joia botànica que no es troba en cap altre lloc del món. Totes elles gaudeixen de protecció. En el fons marí destaquen les fanerógamas marines, tots ells protegits i que formen extenses prades en els fons sorrencs o fangosos. Són la posidònia o alga de vidrieros (Posidònia oceanica), la seba (Cymodocea nodosa) i Zostera sp. Altres plantes que per la seva raresa estan especialment protegides en el Parc de Cap de Creus són les molses Oedipodiella australis var. catalaunica i Entosthodon durieui var. mustaphae; el helecho (Cosentinia vellea); el titímalo arbre (Euphorbia dendroides), el olivillo (Cneorum tricoccon) i el astrágalo blanc o el «seient de monja» (Astragalus massiliensis). Les espècies arbòries no ocupen molta extensió.
Fauna: De fauna terrestre destaquen tres espècies protegides pel seu interès. Són el coleòpter Pseudochlamys raholai, el heteróptero Campylosteia serena i, sobretot, el caragol Mastigophallus rangianus, espècie endèmica del Cap de Creus. Les poblacions d'amfibis podem trobar espècies típiques com: el gripau comú. És interessant també la presència, encara que escassa, de la tortuga mediterrània i la del galápago leprós. Altres rèptils més freqüents són el llangardaix comú o la salamanquesa comuna. El Cap de Creus és un lloc privilegiat pel que fa a l'observació d'aus, especialment a la primavera i tardor quan es produïxen els moviments migratoris. De peixos destaquen el sargo, la oblada, la salema, el cabracho i el nero.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada