dijous, 18 de març del 2010

La campana.

Ja és arribat lo dia que el poble tant volia,

fugiu tirans, lo poble vol ser rei.

La bandera durada que jau allí empolvada,

correm germans, a l’aire enarborem.

Mireu-la aquesta l’Ana l’ensenya ciutadana,

la llibertat us promet si l’alcem.

La campana sona,

el canó ja retrona.

Va anem Republicans;

a la victòria anem, anem,

a la victòria anem, anem.

Lo garrot, l’escopeta, la falç i la forqueta,

catalans amb valor empunyem!

La cort i la noblesa l’orgull de la riquesa

caiguin d’un cop fins el nostre nivell.

La milícia i lo clero no tindran més que un fuero,

lo poble sols no hi ha altre i és lo rei.

La campana sona,

el canó ja retrona.

Anem Republicans;

a la victòria anem, anem,

a la victòria anem, anem.

Los públics funcionaris no tindran amos varis,

depenguem tots del popular congrés.

Los ganduls que es mantenen del poble

i luego el venen morin cremats sinó pau no tindrem.

La campana sona,

el canó ja retrona.

Va anem Republicans;

a la victòria anem, anem

a la victòria anem, anem.

Un sol pago directe i un sol rang que el col·lecta,

tothom d’allí serà pagat com deu.

Que pagui qui té renda o bé alguna altra venda,

qui no en té tampoc deu pagar res.

Doneu-me la gavella lo dret de la portella.

No jornalers, mai més no pagarem.

La campana sona,

el canó ja retrona.

Anem Republicans;

a la victòria anem, anem,

a la victòria anem, anem.

Anem!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada