El camp d’Argelers es troba al Rosselló, a dos kilòmetres de la platja. Durant els anys d’exili tenia aproximadament uns 2900 habitants.
El camp va ser construït l’1 de febrer del 1939 i la seva finalitat era “acollir” als exiliats que provenien d’Espanya. Aquest tenia 100 hectàrees amb 3 km de tanca espinosa. En un principi es van construir 60 barraques i 5 tendes d’infermeria, número que va anar augmentant amb l’arribada de refugiats. És creu que van passar més de 240 mil persones per el camp de concentració d’Argelers.
Durant els primers dies les condicions eren extremadament dures i inclús infrahumanes, tot i això al cap de poc el govern francès i algunes ONG internacionals van començar a enviar ajuda i voluntariat que malgrat tots els esforços encara era insuficient.
Les malalties més freqüents eren pulmonars (tuberculosis) i mentals. Els metges intentaven mantenir els malalts calents i evitar infeccions.
El camp era vigilat per senegalesos de l’exèrcit francès i morien cada dia entre 7 o 8 refugiats per fred, falta d’aliment, etc.
Una de les característiques més impactants de la pel·lícula és la sinceritat dels testimonis i la manera tan gràfica i alhora personal com ho expliquen.
El camp va ser construït l’1 de febrer del 1939 i la seva finalitat era “acollir” als exiliats que provenien d’Espanya. Aquest tenia 100 hectàrees amb 3 km de tanca espinosa. En un principi es van construir 60 barraques i 5 tendes d’infermeria, número que va anar augmentant amb l’arribada de refugiats. És creu que van passar més de 240 mil persones per el camp de concentració d’Argelers.
Durant els primers dies les condicions eren extremadament dures i inclús infrahumanes, tot i això al cap de poc el govern francès i algunes ONG internacionals van començar a enviar ajuda i voluntariat que malgrat tots els esforços encara era insuficient.
Les malalties més freqüents eren pulmonars (tuberculosis) i mentals. Els metges intentaven mantenir els malalts calents i evitar infeccions.
El camp era vigilat per senegalesos de l’exèrcit francès i morien cada dia entre 7 o 8 refugiats per fred, falta d’aliment, etc.
Una de les característiques més impactants de la pel·lícula és la sinceritat dels testimonis i la manera tan gràfica i alhora personal com ho expliquen.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada